Criteris que cal que tingui en compte el jurat:

• Cal llegir les paraules com es fa a la zona d'on provenen els estudiants, de manera que a la zona de Lleida, per exemple, cal llegir 'francès' amb [e].
• La lectura de les paraules ha de fer-se amb una pronunciació acurada, però no sil·làbica.
• Aquests són els noms de les grafies tal com es poden lletrejar:

  A a

  B be

  C ce

  Ç ce trencada

  D de

  E e (independentment que es pronunciï oberta o tancada)

  F efa

  G ge

  H hac

  I i

  J jota

  K ca

  L ela

  M ema

  N ena

  O o (independentment que es pronunciï oberta o tancada)

  P pe

  Q cu

  R erra

  S essa

  T te

  U u

  V ve baixa

  W ve doble , o bé doble v

  X ics o xeix (qualsevol de les dues és vàlida, independentment del so que representi a la paraula)

  Y i grega

  Z zeta

Dígrafs:

GU ge , u

IG i , ge

LL ela doble , o bé doble ela , o bé ela , ela

L·L ela geminada o ela punt volat ela

NY ena , i grega

QU cu , u

RR erra doble , o bé doble erra , o bé erra , erra

SS essa doble , o bé doble essa , o bé essa , essa

TJ te , jota

TG te , ge

TX te , ics (o xeix )

• Accents:

Si una paraula duu accent, cal dir-ho després de la vocal, afegint, en el cas de les grafies 'e' i 'o', 'amb accent obert' o 'amb accent tancat'.

Per a les vocals que només poden dur un tipus d'accent ('a', 'i', 'u'), només cal dir 'amb accent', però no passa res si es diu ' a amb accent obert', o bé ' i amb accent tancat', per exemple.

Com qualsevol altre error ortogràfic, no és vàlid dir que una vocal duu accent obert, si el duu tancat, o a l'inrevés.

Cal considerar les paraules tal com s'escriuen, independentment de la pronunciació (per exemple, en el lletreig del mot francès cal dir ' e amb accent obert').

• Dièresis:

Si una paraula duu dièresi, cal dir-ho després de la vocal, afegint 'amb dièresi' (per exemple, 'diürn': de , i , u amb dièresi , erra , ena).

 

Criteris per a la tria de paraules

• Les paraules que formen part de les llistes apareixen al Diccionari de Freqüències de l'IEC, al DIEC o al GDLC , però també s'hi poden trobar compostos o derivats que segueixin les normes morfològiques de composició i derivació en llengua catalana.
• Els nivells de dificultat van des de l'1 al 7, i es fixen a partir d'una valoració basada en els següents criteris:

• nombre de lletres
• nombre i valoració segons la dificultat de trets ortogràfics rellevants (accents, dièresis, [s]/[z], 'a'/'e', 'o'/'u', 'j'/'g', 'b'/'v', 'm'/'n', oclusius finals de síl·laba, 'h', emmudiments...
• freqüència (cultismes i mots d'aparició menys freqüent versus mots estàndard)
• altres dificultats: mots compostos o amb prefixos, diacrítics, homòfons...
• En els primers nivells de dificultat, la llista la formen únicament:

• substantius en singular (excepte per als casos en què només existeixi el mot en plural)
• adjectius en masculí singular
• infinitius verbals
• adverbis
• quantitatius
• A partir del nivell 4 de dificultat, la llista es completa amb els paradigmes de conjugació i flexió.

Tipus d'ajut

L'ajut que el defensor del menor ofereix quan, en nivells de dificultat superior, el concursant li ho demana pot ser:

• una definició
• un sinònim
• una norma ortogràfica més o menys desenvolupada
• una pista sobre el tipus de tret ortogràfic destacable
• el temps verbal, si es tracta d'un verb conjugat
• ...

Us adjuntem un document amb una llista de paraules per lletrejar classificades per nivells que us servirà per provar l'activitat a l'aula.

	Document en format Acrobat Reader
	Document en format Microsoft Word